Ja fa anys que sento una estranya fascinació pels quadres de Canaletto. Sembla que hagués volgut retratar cada detall del món que l'envoltava, però en canvi en sabem molt pocs de la seva vida. Se sap, i la seva obra en dóna testimoni, que va viure gran part de la seva vida a Venècia. El 1719 viatjà a Roma i el 1746 a Londres, on va estar-hi sis anys. Durant aquell temps la seva obra entrà en decadència i fins i tot arribaren a pensar que els seus quadres eren obra d'un imitador. Intentà desmentir-ho fent demostracions públiques de pintura i, després de fracassar, tornà a Venècia vell i cansat. Mai recuperà la fama, els temps l'havien deixat enrere.
No sóc un entès en art, però m'estaria hores mirant aquestes pintures plenes de detalls meravellosos. Semblen fotografies, però són molt més que això. Modelava el paisatge al seu gust per embellir els seus quadres, feia els edificis més llargs, posava ponts on no n'hi havia...
Canaletto, doncs, fou un inventor de realitats. Un artista.
Interessant... Però abans que amb en Canaletto em quedo amb en Canalillo que mola plus.
ResponEliminaCuánto cabrón..
ResponElimina