Gairebé 50 anys després de la seva formació, The Zombies van tocar a Barcelona. El sorprenent escenari del seu primer concert a la ciutat dels papa-nates fou la sala petita de l'Apolo, que no estava plena del tot. La banda es presentava amb dos dels seus membres originals, Colin Blunstone, cantant, i Rod Argent al piano, que van començar el concert sols a l'escenari. Després de tres cançons se'ls va unir la banda d'acompanyament, entre els quals hi havia Jim Rodford que, tal com va explicar Rod Argent, havia arribat a tocar amb The Kinks i The Animals. Finalment, Argent va anunciar que interpretarien cinc cançons de Odessey & Oracle i ens va explicar la història d'aquest disc, després de la publicació del qual es van separar i que segons ell deu haver estat el disc que s'ha venut més lentament en la història del rock. La part de la història que va ometre, però, potser pel record poc agradable, fou quan la discogràfica, davant de l'èxit del disc, va decidir de reclutar uns falsos "Zombies" que es dedicaven a fer concerts en nom de la banda. El clímax del concert va arribar amb "Time of the Season" i, després d'unes quantes cançons més, se'n van anar amb una versió de "Summertime" de George Gershwin que ens va deixar amb la pell de gallina.
En acabat, vam tornar cap a casa, feliços pel concert i per les cerveses, conscients d'haver viscut un moment històric.
Tu si que eres papa-nates, que si ahora en el castillo del Bisbal, que si ahora en sabadell-mala pell, que si ahora en Terrassa...., no haré más pareados absurdos. si es que escuchar de su boca "ahor al movida está en las rodalias.." da algo de grima y todo. Por otro lado me congratula que aunque tarde hayas descubierto a los Zombies, yo lo hice con diez años.....
ResponEliminaAixí et devia fer molta il·lusió veure'ls 23 anys després, no?
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPues no. Ninguna. No están mal pero no son nada del otro mundo, como ellos había unos cuantos en su época y mejores una docenita. No dudo de que disfrutara del concierto siempre es bueno ir a ver grupos en directo, sin ir más lejos tengo intención de ver a Micah P.Hinson al Palau pero eso de ir solo.... es mu'triste.
ResponEliminaPd: ah! tengo 32 no 33, aún no ha llegado mi hora...
No entenc aquesta mania que teniu l'altre maromo i tu de mesurar-ho tot amb xifres i rànquings. Enciclopedistes!
ResponElimina"El merda aquet"... "l'altre maromo"... Estás muy faltón tú... No anem pas bé. Dit això, aprofito per dir que l'altre aludit i "l'altre maromo" tenen opinions i maneres de procedir sovint diferents (tan encomiables com just al contrari en ambdos casos). Ves que no sigui que un tercer tingui una facilitat que no sospita a l'hora de sentir-se atacat i, a falta d'una millor eloquència argumental, trobi en l'insult i en el convertir suposicions gratuites en realitat la seva única vía d'expressió.
ResponEliminaQuién soy yo "El merda" o "El maromo"? Como maromo de mierda que soy estoy con Guzz aunque no me guste. Creo que te sueles sentir atacado y ojo que esta vez con razón. Por otra parte normalmente os hago la contraria y digo cosas contradictorias para generar el absurdo y liarla parda como decía aquella gran filósofa..... Si es que....., mira que me gustan los Zombies... in your head, in your head.... zombie, zombie, zombie.
ResponEliminaPd: sólo me gusta citar las cifras y poner los "tops" para generar debate, a mi esas cosas me la traen floja. Como por ejemplo si la carne de pollo se reboza con farina de galeta o con farina al uso.
Una ració de tranquimazins per tots..
ResponEliminaEntre embarassos i abstinències d'un, el no poder agafar la baixa de l'altre i mudances s.l. del que falta, esteu fets uns sigueletes els tres.
Tanta paciència i tan mal repartida...