La zona grisa

A Els enfonsats i els salvats, Primo Levi dedica una part del llibre a analitzar el que ell anomena "La zona grisa", el conjunt de jueus que, d'una manera o d'una altra, van col·laborar amb els nazis.

Els sonderkommandos eren grups de jueus seleccionats per retirar els cadàvers de les càmeres de gas i dur-los als forns crematoris, després d'haver-ne destriat els objectes de valor. Al cap d'uns mesos, però, ells mateixos també eren exterminats i substituïts per altres sonderkommandos, per la qual cosa la seva lluita per la supervivència esdevenia estèril. Tanmateix, l'octubre de 1944, a Auschwitz, els sonderkommandos es van rebel·lar i van aconseguir fer explotar un dels forns crematoris abans de ser morts pels SS.

Malgrat que els sonderkommandos se'ns mostrin avui dia com l'exemple més xocant de col·laboració amb els nazis, no foren els únics jueus que ajudaren els nazis a fer realitat la seva macabra bogeria. Els guettos no haurien estat possibles sense la col·laboració organitzativa d'alguns dels seus integrants i als camps de concentració hi havia presoners que feien tota mena de feines, des d'algunes d'insignificants fins a ocupar càrrecs d'una certa responsabilitat, com en el cas dels anomenats kapos. I no obstant això, aquestes posicions privilegiades els van permetre, en ocasions, d'ajudar els seus companys o de fer arribar a l'exterior informació de la infàmia que s'estava perpetrant dins d'aquells camps de l'horror.

Tenim la temptació, des de la distància, de pensar que potser tenien una opció millor. Que, a canvi de viure uns mesos més o tenir una ració menys justa, no calia fer-ho. Alguns van decidir no fer-ho i van morir, uns altres van ocupar el seu lloc.

Però el món és ple de zones grises, a tots els nivells. Existeix una distància necessària entre el que fem i el que creiem que hauríem de fer, potser a canvi d'una engruna de tranquil·litat.

Tots som humans, tenim idees. Hi ha molt pocs herois.